Sovint es parla del treball cooperatiu que els alumnes haurien de fer a les aules, i en referència al professorat es parla de la necessitat de realitzar un treball transversal, entre les diferents matèries. Però avui, vull fer referència a la necessitat del treball cooperatiu entre el professorat que tant bé ens està funcionant en el nostre projecte transversal.

La nostra proposta neix de les matèries d’Educació Visual i Plàstica i Música, i això ja ha suposat des del principi que la nostra participació com a professorat fos cooperativa, en la preparació del projecte i durant la seva implementació a l’aula. Habitualment les tasques preparatòries relacionades amb la programació de l’Scratch i la placa Makey makey  passen per un dels professors, mentre que tot allò referents a la gestió de la Classroom i la preparació de diapositives explicatives les assumeix l’altra professora.

A l’aula, quan s’han de materialitzar interfícies amb materials conductors que hauran d’anar connectades a la placa Makey Makey les tasques s’assumeixen per part de tots dos professors. Els dos expliquem com fer una part de la feina grup per grup així com anem realitzant ara l’un ara l’altra explicacions generals a partir de les diapositives projectades.

Un exemple d’aquesta interfície proposada a l’aula es pot observar en la imatge següent.

Aquesta interfície serveix per fer sonar la programació d’una escala pentatònica de música blues, amb el so d’un piano, guitarra o altres instruments programats a l’Scratch. Amb el mateix programa i interfície poden programar el so d’una bateria o fer moure un element determinat. Tot això es pot materialitzar mitjançant dues planxes cartró i paper d’alumini com a material conductor. Tot plegat ben senzill pels alumnes de 1er d’ESO que començaran a tenir recursos per iniciar el seu propi projecte a final del trimestre.

Un dels grans temes, no sempre ben resolts en alguns centres educatius, és l’atenció a la diversitat. El nostre centre disposa del suport intensiu a l’educació inclusiva (SIEI), però a més, a cada aula, tenim nois i noies amb necessitats educatives diverses, que no passen pel SIEI perquè no tenen el perfil requerit (no tenen una afectació tant gran), però que també s’acompanyen des de tutoria i des de cada professor/a en les diferents matèries a l’aula ordinària.

En el nostre cas, a la matèria de projecte, dut a terme des de l’àmbit artístic, tenim persones amb necessitats educatives específiques, totes diferents. Per això, l’educació inclusiva, així ho creiem, ens demana establir dinàmiques de classe que comporti la cooperació entre l’alumnat amb més i menys habilitats acadèmiques. Per aquest motiu també treballem en grups de tres persones, que a priori, tenen diferents habilitats i capacitats. Tanmateix, siguin els grups més o menys equilibrats, la persona que té algun problema en l’aprenentatge sempre ha de ser un dels centres d’atenció del professorat. El seu tempo de treball acostuma a ser molt més lent, i la comprensió de les tasques no sempre s’assoleix fàcilment si no se l’acompanya.

En el nostre projecte l’alumnat ha de saber programar coses senzilles amb l’Scratch, penjar documents al Drive i a la Classroom. Per aprendre això hem hagut d’invertir de 4 a 5 hores, i alguns alumnes amb menys habilitats tecnològiques, hores d’ara, encara se’ls ha d’acompanyar perquè assoleixin fer la tasca.

Exemples interessants que cal destacar és que la majoria d’alumnes, el primer dia, no saben escriure l’@ amb el teclat d’un PC. I en algun cas quan amb un/a alumne li dius que escrigui l’@ t’escriu arrova, i després et diu que no pot entrar al seu correu, i per tant al Drive i la Classroom.

Acompanyar bé comporta tenir una ràtio d’alumnes baixa i dedicar més temps a qui ho necessiti, cosa que normalment és molt difícil. Per sort disposem d’una sessió setmanal de dues hores més una d’una hora. Durant la sessió de dues hores és molt més fàcil ajudar a l’alumnat que té més dificultats, tanmateix hem decidit establir eines per ajudar-lo durant les sessions d’una hora. Una de les eines ha estat fer una plantilla per fer un dibuix un xic complex que la resta d’alumnat ha de saber fer a partir d’unes mides donades. L’objectiu de la pràctica on s’utilitzarà aquest dibuix serà aprendre a fer una interfície de catró que utilitza la connectivitat, mitjançant paper d’alumini, per activar funcions de l’Scratch mitjançant una placa electrònica Makey Makey. El proper post penjaré imatges d’aquest interfície.

Seguim!!!

Les primeres sessions, amb alumnes de primer d’ESO, poden generar resultats escassos i lents. El motiu principal és que les seves competències tecnològiques acostumen a ser molt escasses i limitades en la majoria dels casos. Això contradiu la idea generalitzada que els nens i nenes creixen sent experts en les noves tecnologies, per tant caldria acotar allò de les TIC-TAC que realment coneixen o no.

En el nostre projecte els i les alumnes, recordem-ho, treballen amb els programes Scratch i Audacity, a part de la placa electrònica Makey Makey. Per tant, el resultat de les pràctiques dutes a terme amb aquest software les hauran de guardar en el seu Drive personal i també s’hauran de penjar en una Classroom creada en línia a partir del servei que ofereix el gmail. Tot això què vol dir? Doncs que l’alumnat, a priori, haurà de disposar d’un correu electrònic gmail. Aquest correu en el nostre cas, el proporciona el centre. Això vol dir que el professorat i els alumnes del nostre institut compten amb un correu que té @intermunicipal.com, que depèn del gmail. Amb aquest correu gmail tenim el Drive i el professorat té, a més, la possibilitats de crear classrooms, entre d’altres serveis.

L’alumnat pot desar els seus arxius al Drive quan acabi la tasca, i això vol dir que no cal que porti llapis-USB. A més, del Drive es pot penjar la tasca a la Classroom, on es corregirà de manera fàcil i efectiva. Per poder fer això totes les tasques s’han de fer amb un mateix sistema operatiu, en el nostre cas PCs. El professorat, per poder obrir alguns arxius, haurà de comptar, també, amb un PC, ja que si utilitza Mac, per exemple, no podrà obrir els arxius de l’Scratch i de l’Audacity, que s’hagin realitzat amb un PC.

En el nostre cas, hem necessitat tres hores de classe per activar els correus, fer unes pràctiques senzilles per entendre el funcionament de la Classroom i iniciar-se en l’Scrtach. Les pràctiques de la Classrrom han consistit en respondre, a l’apartat dels comentaris, algunes preguntes senzilles, i d’altres qüestions amb respostes múltiples. En el cas de l’Scratch l’alumnat ha hagut de saber guardar l’arxiu resultant de la primera pràctica, primer al Drive, i després penjar-lo a l’apartat corresponent de la Classroom. A l’Scratch els i les alumnes han hagut de programar la realització de les cinc primeres notes de l’escala musical mitjançant cinc lletres del teclat: a, s, d, f i g.

Malgrat les tres hores de dedicació a aquestes activitats el que està costant més ha estat el treball en grup. L’alumnat, per cooperar el millor possible necessita treballar amb un sol ordinador. Un ordinador cada tres persones comporta consensuar i coordinar esforços, i si alguna persona no ha entès algun exercici o tasca, els i les companyes poden respondre als dubtes plantejats sense esperar l’ajuda del professor/a.

Ben aviat començarem a mostrar els primers resultats complerts de les pràctiques més complexes.

 

El primer dia que s’afronta un treball per projectes comporta superar moltes incertes. Ens sabrem explicar? Si tenim dues hores seguides, sabrem mantenir un bon ritme de treball? Es faran curtes o ens sobrarà temps en aquestes dues hores? I així, ens poden anar sorgint un munt de preguntes més.

Per afrontar aquest primer dia (permeteu-me que plantegi coses bàsiques) així com la resta de sessions, és bo fer una molt bona planificació. El més aconsellable és fer una programació senzilla de tot allò que es vol fer, preveure la durada de cada activitat, el material que necessitarem, així com alguna o algunes activitats complementàries per quan no hem pogut preveure una temporització ajustada, en el cas de fer dues hores seguides de classe.

En aquesta primera sessió serà bo plantejar de manera clara com s’estructurarà l’aula. En el nostre cas ajuntem dues aules de 25 alumnes en una aula polivalent. Com que volem treballar en grups de 3 alumnes hem previst com seurà cada grup. Disposarem d’una taula i tres cadires que cada grup haurà de preparar abans d’iniciar cada sessió. Dos alumnes hauran de gestionar la taula i les tres cadires i un/una alumna haurà de gestionar tot allò referent a l’ordinador que farà servir cada grup (inclosa la presa de llum si és necessari). De la mateixa manera cada grup haurà de deixar l’aula polivalent endreçada. En el nostre cas disposem d’un armari on els ordinadors s’hauran de deixar endollats per carregar les bateries.

Per tant, el primer dia l’alumnat s’haurà de gestionar per establir qui es responsabilitza de què; establir la dinàmica per muntar l’aula; s’haurà d’explicar què vol dir treballar per projectes; ensenyar exemples; plantejar i explicar breument les eines que es volen utilitzar per assolir els reptes que cada grup es plantegi; i fer alguna pràctica inicial senzilla, com ara, donar-se d’alta del correu electrònic de l’institut (que serà una de les eines que ens permetrà rebre les taques fetes a l’aula).

En el proper post penjaré la descripció de la primera sessió amb detall.

Seguim!!!

 

Posant fil a l’agulla – el Currículum Competencial

 

Posar fil a l’agulla acostuma a ser el pas més complicat, ès el que per a molts i moltes docents pot arribar a semblar fer un pas al buit, a deixar la zona de confort,  i que a més, per fer-lo requereix sobretot formar-se, i llegir amb molta atenció el referent legislatiu que ens aixopluga, el Decret 187/2015, de 25 d’agost. Aquest document ens mostra com és l’ordenació de les ensenyances a l’educació secundària. Però el més interessant és com s’hi especifica que l’alumnat, quan acabi l’ESO, ha d’haver assolit un conjunt de competències bàsiques, les quals hauran de ser els veritables objectius d’aprenentatge de les nostres accions diàries a les aules.

Per afrontar l’acció d’ensenyar a aprendre aquestes competències el Currículum Competencial agrupa les diverses matèries en nou àmbits. L’àmbit en el qual es desenvoluparà el nostre projecte és l’Artístic, que engloba la Música i l’Educació Visual i Plàstica. Però atenció, totes les matèries i àmbits hauran d’incloure en les seves programacions activitats relacionades amb els àmbits digital i personal i social.

Les competències de cada àmbit s’agrupen amb el que s’ha anomenat dimensions que es concreten de la següent manera:

  • Àmbit artístic: percepció i escolta (Música); expressió, interpretació i creació (Educació Visual i Plàstica; i societat i cultura (Arts Escèniques).
  • Àmbit digital: instruments i aplicacions; tractament de la informació i organització dels entorns de treball i aprenentatge; comunicació interpersonal i col·laboració; i ciutadania, hàbits i identitat digital.
  • Àmbit personal i social: autoconeixement; aprendre a aprendre; i participació.

Una vegada s’ha entès com funciona el currículum competencial es pot començar a definir la programació, en el nostre cas, del Treball per Projectes que ens hem plantejat. Una bona programació permetrà a tots els agents implicats assolir una bona dinàmica d’ensenyança i aprenentatge, i el nostre alumnat assolirà comprendre i actuar millor en el nostre món actual.

En el següent post començarem a definir els principals elements que formaran part de la programació que ha de bastir el nostre Treball per Projectes. Seguim!!!

Introducció

 

En aquest blogesvol mostrar l’aprenentatge d’un professor de Música que ha d’afrontar l’encàrrec de dur a terme un Treball per Projectes. El centre educatiu és l’Escola Intermunicipal de l’Alt Penedès, situada a Sant Sadurní d’Anoia. L’àmbit és l’artístic (música i educació plàstica i visual), i els cursos on s’implementarà aquesta proposta pedagògica seran els de primer d’ESO, dos a cada trimestre, tres hores setmanals (tenim sis línies).

El projecte es titula Som genials, i utilitza la programació mitjançant l’Scratch, l’Audacity i la placa electrònica Makey Makey. Amb aquests elements els i les alumnes hauran d’aprendre a aprendre a crear enginys que utilitzin elements audiovisuals interactius.

Tanmateix, sorgeix una pregunta de gran calibre: com començarem a plantejar aquest Treball per projectes? En el proper post respondré aquesta pregunta!!

css.php