Un dels grans temes, no sempre ben resolts en alguns centres educatius, és l’atenció a la diversitat. El nostre centre disposa del suport intensiu a l’educació inclusiva (SIEI), però a més, a cada aula, tenim nois i noies amb necessitats educatives diverses, que no passen pel SIEI perquè no tenen el perfil requerit (no tenen una afectació tant gran), però que també s’acompanyen des de tutoria i des de cada professor/a en les diferents matèries a l’aula ordinària.

En el nostre cas, a la matèria de projecte, dut a terme des de l’àmbit artístic, tenim persones amb necessitats educatives específiques, totes diferents. Per això, l’educació inclusiva, així ho creiem, ens demana establir dinàmiques de classe que comporti la cooperació entre l’alumnat amb més i menys habilitats acadèmiques. Per aquest motiu també treballem en grups de tres persones, que a priori, tenen diferents habilitats i capacitats. Tanmateix, siguin els grups més o menys equilibrats, la persona que té algun problema en l’aprenentatge sempre ha de ser un dels centres d’atenció del professorat. El seu tempo de treball acostuma a ser molt més lent, i la comprensió de les tasques no sempre s’assoleix fàcilment si no se l’acompanya.

En el nostre projecte l’alumnat ha de saber programar coses senzilles amb l’Scratch, penjar documents al Drive i a la Classroom. Per aprendre això hem hagut d’invertir de 4 a 5 hores, i alguns alumnes amb menys habilitats tecnològiques, hores d’ara, encara se’ls ha d’acompanyar perquè assoleixin fer la tasca.

Exemples interessants que cal destacar és que la majoria d’alumnes, el primer dia, no saben escriure l’@ amb el teclat d’un PC. I en algun cas quan amb un/a alumne li dius que escrigui l’@ t’escriu arrova, i després et diu que no pot entrar al seu correu, i per tant al Drive i la Classroom.

Acompanyar bé comporta tenir una ràtio d’alumnes baixa i dedicar més temps a qui ho necessiti, cosa que normalment és molt difícil. Per sort disposem d’una sessió setmanal de dues hores més una d’una hora. Durant la sessió de dues hores és molt més fàcil ajudar a l’alumnat que té més dificultats, tanmateix hem decidit establir eines per ajudar-lo durant les sessions d’una hora. Una de les eines ha estat fer una plantilla per fer un dibuix un xic complex que la resta d’alumnat ha de saber fer a partir d’unes mides donades. L’objectiu de la pràctica on s’utilitzarà aquest dibuix serà aprendre a fer una interfície de catró que utilitza la connectivitat, mitjançant paper d’alumini, per activar funcions de l’Scratch mitjançant una placa electrònica Makey Makey. El proper post penjaré imatges d’aquest interfície.

Seguim!!!